Lamentem la mort del nostre veí, company, amic Ricard Creus i Marzo.
En Ricard Creus és fill adoptiu de les Preses.
Descansi en pau.
L’any 2000 va dedicar aquest poema a la gent de les Preses.
A la gent de les Preses
i a les cintes enceses de l’Esbart Marboleny
en aquest estiu del dos -mil desè aniversari de la piscina.
Evoco aquella fosca i bella
nit de focs i d’aigua
sobre la gespa frescal
del pla de les Preses
amb el cor i Xenacs,
tussals altius i vigilants,
que ens guaitaven
a l’hora que ens guardaven.
I els joves disfressats d’antics
resseguien la història,
jugaven en foc sota la pluja,
prop de fagedes i metolls,
entre fums invocaven
temps reculats on druides
somniaven aiguamoixos
vorejats de dones d’aigua.
Temps tan mítics com actuals,
– sempre el mateix afany –
també ara noies i nois conjurats
apaguen la tele o l’ordinador i
prenen banyadors i tovalloles
tot fent cap a la piscina
on juguen mig somnàmbuls
a l’eterna dansa de trenar
i de destrenar, amb ritme mètric,
l’erecte ball de les cintes enceses,
lligams roents que cremen amor
dintre la fosca eterna de la nit jove.
El Perer del Corb 1 agost de 2000.