Una part de la fusta morta es deixa al bosc perquè serveixi per millorar la biodiversitat en una zona d’alt valor natural. Amb la tallada s’eviten que plagues i malures dels arbres morts i debilitats es puguin estendre a la resta d’exemplars sans
L’actuació s’ha iniciat després de l’època de nidificació d’espècies d’aus protegides
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural en base al conveni signat amb l’Ajuntament de les Preses (Garrotxa) i amb el vistiplau del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa està portant a terme els treballs silvícoles de tallada sanitària dels pins. Es tracta d’una actuació que vol garantir que l’espai sigui una zona més segura lliure de caiguda d’arbres o de branques i reduir el risc d’incendi forestal al disminuir significativament la quantitat de combustible disponible per cremar.
A més de contribuir a l’estabilitat i equilibri del bosc reduint els focus de plaga o malaltia gràcies a la retirada de la fusta afectada, l’actuació permet millorar la qualitat del paisatge de l’espai en general. Així s’han seleccionat alguns pins que no es tallaran i seguiran el procés natural de caiguda i descomposició, contribuint a la millora de la biodiversitat de l’espai.
La fusta que es retira servirà per a l’elaboració de palets, embalatges i com a biomassa per generar energia d’aquesta manera es promou la utilització de materials naturals renovables com la fusta, element més sostenible que el ciment, l’acer o el plàstic, i fàcilment reciclable.
La superfície on es fan els treballs és de 3 hectàrees i està previst extreure 200 tones de fusta de pi roig (Pinus silvestrys), pinassa (Pinus nigra ssp. austríaca). Per tal de poder extreure la gran majoria dels pins secs s’obrirà un rossec al sector del Puig Rodó que posteriorment es restaurarà.
Al 2023 va caure a la zona la meitat de la pluja dels últims 20 anys
La pluja caiguda a la Vall d’en Bas l’any 2023 va ser la meitat de la mitjana dels últims 20 anys. L’any passat l’observatori meteorològic de la Vall d’en Bas va registrar una precipitació acumulada anual de 554 mm, quan la precipitació mitjana és de 989 mm.
Són valors alarmants i més sabent que no és un fet puntual, en els últims 23 anys, en les estacions meteorològiques d’Olot i La Vall d’en Bas, durant 11 els valors han estat per sota dels 800 mm.
La falta de pluges tenen conseqüències directes a la vegetació i segons dades del Departament d’Acció Climàtica obtingudes amb l’eina de seguiment de l’estat dels boscos de Catalunya DEBOSCAT quantifica en 1.327 ha la superfície acumulada i afectada per sequera en els últims anys a la Garrotxa, 374 ha de noves al 2023.
Estratègiques dels propis arbres per afrontar la sequera
Les espècies forestals que s’han vist més afectades per la sequera del darrer any a la Garrotxa són l’alzina i el pi roig. Totes dues espècies tenen estratègies molt diferents per intentar sobreviure a l’estrès hídric que provoca la manca d’aigua.
El pi roig té un sistema radical més superficial que li permet aprofitar les pluges intermitents i un control molt eficient de l’evotranspiració. Però en condicions extremes, com les d’aquests últims 2 anys, pateix molt per poder sobreviure. I si li sumem que en general els pins són molt susceptibles a l’atac de perforadors i fongs i també a fenòmens abiòtics com als episodis de pedra, el resultat final és la mort ja sigui per claps o be en massa.
L’alzina, en canvi ens situacions de sequera te un control d’obertura dels estomes de la fulla menys eficient i per contrarestar aquesta pèrdua d’aigua, té arrels més profundes que busquen fonts d’aigua permanent. Encara que, a diferència del pi roig en condicions de sequera extrema és capaç de deixar aixecar totes les fulles per disminuir a 0 la pèrdua d’aigua per evapotranspirarió. I a més, quan les condicions d’humitat milloren tornen a brotar.
Està demostrat que el pi roig és molt sensible a les sequeres llargues. És per això que en aquestes condicions, la tendència en el temps serà una substitució sobretot en boscos mixtos d’arbres de fulla ampla i coníferes, per boscos únicament de fulla ampla con alzines i roures.
Retirar els arbres morts per protegir de malures i plagues els exemplars sans Alguna cosa de plagues
La forest pública de la Muntanya de Murrià, coneguda per Xenacs i propietat de l’Ajuntament de Les Preses, té una vegetació majoritària de fagedes i alzinars, però també s’hi trobem pinedes de pi roig i de pinassa. Aquestes pinedes, sobretot la de pi roig, s’ha vist molt afectada pels fenòmens abiòtics i biòtics d’aquets darrer any; com a conseqüència en alguns sectors més del 90% del pins s’han assecat.
La sequera i les pedregades provoquen el debilitament dels arbres el primer per la manca d’aigua i el segon per ocasionar múltiples ferides a les branques i branquillons. Aquests dos fenòmens debiliten els arbres que es troben al límit de la seva supervivència i per acabar de rematar-los apareixen fongs i els perforadors dels troncs.
La Diplodia sapinea és un fong endòfit, que viu latent als teixits llenyosos de la majoria dels pins, però que provoca danys quan els arbres es troben més susceptibles (de manera molt característica desprès d’episodis de calamarsa que causen petites ferides en fulles i branques, però també després d’episodis de sequeres extremes). Les masses afectades comencen a presentar un color marró-vermellós, a conseqüència de les necrosis que el fong causa als teixits dels brots tendres de l’any, tot i que pot afectar també a branques més velles provocant la mort de les acícules i en molts casos la mort de tota la capçada. El tronc segueix viu fet que generar que tots els arbres afectats siguin susceptibles de ser atacats per diferents insectes perforadors (Tomicus spp i Ips spp.) en funció de la zona geogràfica on es situïn les masses afectades. En aquesta zona ja s’ha detectat la presència de perforadors i per això és important la retirada de la fusta i minimitzar la reproducció d’aquest perforadors en els arbres que encara queden vius.
Una altre factor a tenir en compte provocat per la presència d’arbres morts o molt afeblits és l’increment del risc d’incendis.
